L’ofensiva b\u00e8l\u00b7lica llan\u00e7ada per R\u00fassia cap a Ucra\u00efna durant l’\u00faltima setmana de febrer, ha sumit el pa\u00eds i la seva poblaci\u00f3 en un conflicte militar i de ciberguerra que ja est\u00e0 produint danys col\u00b7laterals a la resta del m\u00f3n. Sense anar m\u00e9s lluny, s’ha comen\u00e7at a detectar casos de plataformes que sota el pretext de recaptar fons per ajudar la poblaci\u00f3 ucra\u00efnesa, en realitat s\u00f3n webs falsos per robar diners o dades de persones amb bona voluntat.<\/p>\n
En concret, els grups de ciberdelinq\u00fcents estan generant una allau de missatges a trav\u00e9s de xarxes socials, email i plataformes com WhatsApp o Telegram per realitzar tota mena d’estafes telem\u00e0tiques:<\/p>\n
Aquesta estafa \u00e9s coneguda com \u201cl’estafa de l’avi\u201d en qu\u00e8 els cibercriminals es fan passar per un home desesperat que necessita ajuda per treure el seu n\u00e9t de la zona del conflicte. Al missatge, l’impostor explica a les v\u00edctimes que ha perdut el passaport o que no pot treure diners del banc i que necessita una transfer\u00e8ncia o una transacci\u00f3 per mitj\u00e0 d’aplicacions m\u00f2bils.<\/p>\n
La volta de femella que s’ha fet a aquestes estafes ve per mitj\u00e0 de l’enginyeria social. En comptes d’intentar fer virals els seus estafes, el que fan \u00e9s un estudi detallat de qui pot tenir familiars o coneguts a la zona del conflicte. Aix\u00ed, per mitj\u00e0 de fotos que aconsegueixen a les xarxes socials, fan muntatges amb Photoshop perqu\u00e8 sembli que el familiar o conegut est\u00e0 realment atrapat en un aeroport o en una zona habilitada per a refugiats.<\/p>\n
En els \u00faltims dies s’han detectat nombrosos missatges a la xarxa basats en l’estafa de la Princesa nigeriana adaptat a la situaci\u00f3 de guerra a Ucra\u00efna. Es tracta d’un engany en qu\u00e8 un suposat milionari necessita moure els diners d’un compte a un altre per abandonar el pa\u00eds. No obstant aix\u00f2, aquesta suposada v\u00edctima del conflicte necessita l’ajuda d’un tercer que ha de pagar uns costos elevats per fer les transfer\u00e8ncies, a canvi de rebre despr\u00e9s un percentatge molt m\u00e9s gran.<\/p>\n
<\/p>\n
El phishing \u00e9s l’estafa m\u00e9s habitual en aquest tipus d’escenaris. Tot i aix\u00ed, segueix sent un dels que millor funcionen a les bandes organitzades de hackers per aconseguir importants sumes de diners en molt poc temps. Per mitj\u00e0 de plataformes de recaptaci\u00f3 de diners com GoFundMe, els ciberdelinq\u00fcents s’aprofiten de la reacci\u00f3 impulsiva d’ajudar les v\u00edctimes de la guerra. En aquest sentit, creen webs falses que simulen ser ONGS per recaptar fons r\u00e0pidament.<\/p>\n
Encara que la fi \u00faltima dels hackers que s’aprofiten d’aquest tipus de conflictes \u00e9s robar diners, moltes vegades comencen per robar dades a les v\u00edctimes. Com \u00e9s habitual quan ocorren guerres o atacs terroristes, les mostres de suport i de solidaritat sorgeixen com a espores a la xarxa. D’aquesta manera, es creen centenars de p\u00e0gines per demanar signatures per demanar la fi d’una agressi\u00f3, la majoria l\u00edcites.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, els hackers aprofiten per crear les seves pr\u00f2pies plataformes de recollida de signatures per aconseguir les dades d’acc\u00e9s dels usuaris en qu\u00e8, moltes vegades, cal aportar informaci\u00f3 tan rellevant com el DNI o l’adre\u00e7a postal.<\/p>\n
La manipulaci\u00f3 informativa \u00e9s una de les armes m\u00e9s poderoses a la ciberguerra. Des de rumors transmesos de forma oral fins a les fake news que recorren avui les xarxes socials. Tot i aix\u00f2, la tecnologia dels deepfakes juga un paper primordial a l’hora d’accelerar aquest fenomen a velocitats mai abans vistes. Per aix\u00f2, \u00e9s molt important no reenviar de manera impulsiva els v\u00eddeos i les imatges que rebem per xarxes socials i apps de missatgeria instant\u00e0nia. Abans de donar-li al bot\u00f3 d’\u201cenviar\u201d \u00e9s important contrastar als mitjans de comunicaci\u00f3 que estem compartint informaci\u00f3 real.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’ofensiva b\u00e8l\u00b7lica llan\u00e7ada per R\u00fassia cap a Ucra\u00efna durant l’\u00faltima setmana de febrer, ha sumit el pa\u00eds i la seva poblaci\u00f3 en un conflicte militar i de ciberguerra que ja est\u00e0 produint danys col\u00b7laterals a la resta del m\u00f3n.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":2938,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[32],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2941"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2941"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2941\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2944,"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2941\/revisions\/2944"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2938"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2941"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2941"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.netsupport.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2941"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}