Així operen els ciberdelinqüents des de les presons
Encara que no és una cosa generalitzada, alguns dels ciberatacs que rebem tenen el seu origen des de les presons. Allà, els caps d’alguns grups organitzats compten amb recursos il·limitats, com drones wifi o mòbils via satèl·lit amb què aconsegueixen burlar les escasses mesures de ciberseguretat amb què compten les presons per seguir delinquint.
En un món cada cop més digitalitzat i connectat, l’amenaça de ciberatacs s’estén fins i tot a llocs inesperats: les presons. A mesura que els interns tenen accés a dispositius electrònics ia internet dins de les instal·lacions correccionals, sorgeix una preocupació creixent sobre la possibilitat que es converteixin en ciberdelinqüents des de darrere dels barrots.
El panorama actual de les presons no només inclou els desafiaments tradicionals de seguretat física i control d’armes o drogues, sinó també la sofisticació creixent de les amenaces cibernètiques. Segons un informe recent de l’Oficina d’Assessorament en Política de Ciència i Tecnologia dels Estats Units, s’ha observat un augment significatiu en l’ús de dispositius electrònics per part dels interns, fet que planteja preocupacions serioses sobre l’augment de ciberdelinqüents.
Accés a Tecnologia
L’accés a la tecnologia dins de les presons pot tenir beneficis, com ara facilitar la comunicació amb familiars i accedir a programes educatius. Tot i això, també planteja riscos considerables. Els interns que tenen accés a dispositius electrònics es poden convertir en ciberdelinqüents i aprofitar els dispositius per dur a terme activitats il·lícites en línia, com el frau, el robatori d’identitat i els ciberatacs.
Un exemple alarmant és l’ús de dispositius mòbils per coordinar operacions criminals fora de les presons, ja sigui al món real com a la Dark Web. “Des del contraban de drogues fins a l’extorsió, els interns han trobat maneres d’utilitzar la tecnologia per mantenir la seva influència al món exterior, desafiant així els esforços de les autoritats per controlar l’activitat delictiva des de dins de les instal·lacions” comenta Hervé Lambert.
Crim organitzat i operacions dirigides des de dins
En els darrers temps, ia Espanya, els diferents organismes governamentals han comprovat que algunes operacions delictives han estat dirigides des de les presons. Els sistemes informàtics de les presons són vulnerables a atacs, i hi ha reclusos, amb coneixements tecnològics, que comprometen la infraestructura crítica de la presó, com els sistemes de seguretat i les bases de dades de registres.
“El robatori didentitat dels empleats de les presons és un altre risc significatiu. Els interns poden obtenir accés a la informació personal dels treballadors correccionals i utilitzar-la per fer ciberatacs més sofisticats, com el phishing dirigit a altres empleats o fins i tot per accedir a sistemes governamentals més amplis”, esgrimeix Hervé Lambert.
En aquest sentit, és primordial que s’incorporin sistemes i mesures dedicades a neutralitzar aquest tipus de criminals que se serveixen de la tecnologia per continuar delinquint des de les presons. O el que és pitjor, a aprendre des d’allà noves maneres de seguir trencant la Llei.
“Si bé és cert que en aquest terreny hi ha inhibidors de telefonia mòbil, detectors de telèfons ocults i elements neutralitzadors electromagnètics; la potencialitat de aixecar senyal per part de líders d’organitzacions és enorme, ja que compten amb recursos il·limitats. Fins i tot tenen drones amb tecnologia capaç de donar cobertura wi-max des de l’aire pel temps necessari. D’aquesta manera aconsegueixen burlar totes les mesures actives disposades per negar transmissions telefòniques.” postil·la Hervé.
Encara que infreqüent, aquesta és una pràctica utilitzada per líders de diferents màfies allotjats a presons europees, a qui amb anterioritat se’ls havia incautat telèfons intel·ligents.
Més mitjans i més educació digital
Abordar l’amenaça dels ciberatacs des de les presons requereix un enfocament holístic. En primer lloc, les institucions correccionals han d’implementar mesures estrictes per prevenir el contraban de dispositius electrònics i garantir que els interns no tinguin accés no autoritzat a Internet. Això pot incloure la detecció de dispositius mitjançant tecnologies d’escaneig i el bloqueig de senyals de xarxa en àrees específiques de les instal·lacions.
A més, la formació sobre ciberseguretat per al personal de les presons és fonamental. Els treballadors penitenciaris han d’estar capacitats per reconèixer possibles ciberdelinqüents i ciberamenaces i saber com respondre de manera efectiva. Això inclou la conscienciació sobre les tàctiques d’enginyeria social utilitzades al phishing i altres formes d’atacs dirigits.