Internet de les coses

Un objecte o cosa intel·ligent és aquell que pot comunicar-se amb nosaltres. Per això de vegades l’internet de les coses es diu internet dels objectes.

 

L’Internet De les Coses és un escenari on animals, persones o objectes disposen d’uns identificadors únics. Un identificador únic, UID per les seves sigles en anglès (Unique Identifier) ​​és una cadena de dades numèriques o alfanumèriques que estan associats una sola cosa, a una sola entitat (sigui animal, sigui objecte, sigui persona) i les dades s’emmagatzemen en un sistema. D’aquesta manera aquest objecte, animal o persona té un identificador únic gràcies al qual podem accedir a les dades associades a aquesta entitat i interactuar amb ells.

 

Entenent l’anterior es defineix llavors com Internet De Les Coses a aquest escenari on les persones, objectes o coses tenen aquests identificadors únics amb els que hi ha la possibilitat de transferir dades sobre ells a través de la xarxa sense necessitat d’interacció entre persona-persona o persona-ordinador. Tot això és possible gràcies a l’evolució en el temps de les tecnologies sense cable, sistemes electromecànics i Internet.

 

Qualsevol ‘cosa’ connectable a Internet, sigui gran o petita, pot incorporar-se en una base de dades i recollir aquestes dades per ajudar-nos en el dia a dia.

 

En definitiva, consisteix en que tant persones com objectes puguin connectar-se a Internet a qualsevol lloc i en qualsevol moment.

 

EXEMPLES D’INTERNET DE LES COSES

 

– Frigorífic que avisa al supermercat amb les coses que necessites i te les porten a casa, o que ens avisa quan un producte està caducat.

 

– Conèixer en temps real els teus facultats bioquímiques, perquè les conegui el metge.

 

– Conèixer en temps real les necessitats de les plantes de casa nostra.

 

– Encendre un electrodomèstic abans d’arribar a casa nostra.

 

– Polseres que quan sortim a córrer ens informin de les nostres constants vitals.

 

– Llums intel·ligents que s’encenen soles quan cal il·luminació.

 

– Un forquilla que ens dóna les dades de la velocitat a la qual mengem per millorar la nostra forma de menjar.

 

– Un inodor que ens faci una anàlisi de la nostra orina i ens recomani la dieta més adequada.

 

– Un raspall que t’avisa de càries i et demana consulta al dentista automàticament.

 

– Sabatilles que et diuen els km que vas fer corrent cada setmana.

 

-Les balises informatives prometen revolucionar l’internet de les coses. Són balises que en passar a prop seu es comuniquen amb el nostre mòbil. L’anomenada publicitat per proximitat i el pagament pel telèfon són la seva major utilitat, però hi ha més.

 

 

 

 

Si apliquéssim a tot el que hi ha al nostre planeta el “internet de les coses”, és a dir, que tot el que existeix a la terra (persones, animals, objectes, aigua, àtoms, aire … etc..etc) la societat en la qual vivim canviaria de forma radical. Tot el nostre planeta es tornaria INTEL·LIGENT.

 

Per exemple, un robatori d’un objecte ja no seria qüestió de preocupació, sabríem on és aquest objecte en qualsevol moment, el mateix si perdéssim qualsevol pertinença. La trobaríem en qüestió de segons. Tot estaria identificat de forma única, des d’una llauna de beguda fins a un avió. Pensem a més que està demostrat que les persones estan envoltades normalment d’uns 1.000 a 5.000 objectes. Si tinguéssim tots aquests objectes identificats podríem interconnectar i interactuar amb el món real que ens envolta i el món en línia d’aquests objectes, com ara ja passa amb les etiquetes RFID o els famosos codis QR.

 

Ara mateix, no podem parlar-li al frigorífic que tenim a la nostra cuina, però si tant nosaltres com la nevera estiguéssim identificats de manera única i connectats a internet amb les seves dades associades, podríem saber potser si necessitem comprar llet sense necessitat d’obrir la porta de la nevera, només accedint a internet i a les dades emmagatzemades del nostre frigorífic podríem saber des de la nostra oficina de treball si ens falta llet, ous, fruita … etc.

 

L’Internet de les coses serà d’aquí a molt poc, el terme de moda, encara que moltes persones ja l’utilitzen diàriament gairebé sense adonar-se’n, però en molt poc temps es convertirà en un fet, una eina de connexió massiva, un filó per a qualsevol tipus de negoci. Ara mateix podem imaginar-nos què és això de l’Internet de des coses, però quan sigui un fet tindrà un impacte global brutal, haurem de ser molt intel·ligents per moure’ns en aquest nou món que ens espera, ja que ens trobarem amb un món en que la realitat i el digital serà un.

S’estima que hi haurà 50.000 milions de dispositius connectats en 2020.