Contrasenyes: ¿és possible un món sense elles?
Imaginem per un moment que les contrasenyes deixessin d’existir d’un dia per l’altre. Més d’un estaria encantat si aquest moment arribés. Els més diligents ja no haurien de caminar amb regles mnemotècniques per recordar les seves claus; mentre que els més mandrosos ja no tindrien què tenir-les escrites en un postit a la pantalla de l’ordinador de l’oficina.
Per descomptat, no ens referim a un món en què no hi hagués restriccions d’accés als nostres dispositius digitals i comptes a Internet. Parlem de la biometria com a factor de seguretat. Però, viuríem en un món ciberseguro si s’acabessin les contrasenyes?
Gràcies a avenços tecnològics com la biometria facial, la biometria volumètrica, els xips en el cos, el reconeixement de veu, les empremtes dactilars o fins i tot els tests d’ADN, podríem substituir l’ús de les contrasenyes per a moltes accions quotidianes. Però, en cap cas, tots aquests avenços acabarien amb les contrasenyes.
“Un món sense claus, seria un món menys segur”, adverteix Hervé Lambert, Global Consumer Operations Manager de Panda Security. “Les contrasenyes sempre hauran de seguir existint, ja que un pot tenir un accident i quedar-li la cara desfigurada o perdre la mà amb la que feia servir les seves empremtes dactilars. Encara que, també pot ser que la tecnologia falli, i simplement sigui necessària una contrasenya per recuperar l’accés a qualsevol tipus d’aplicació “afegeix.
En aquest sentit, sempre serà necessària una autenticació de doble factor. És a dir, a més de la biometria facial, l’ús d’un altre dispositiu, o la lectura de l’iris, sempre caldria comptar amb un dígit de control d’una o altra manera.
¿Posar xips a les persones com als gossos?
D’altra banda, el fet que el nostre cos es converteixi en un ‘dispositiu més’ que es pot monitoritzar comporta problemes ètics i morals, especialment pel que fa a la la privacitat de les persones.
Encara que en molts casos podria ser positiu, com en el cas de patir un accident o el d’un segrest, el fet que els éssers humans estiguem sempre localitzables i que en tot moment se sàpiga qui som és una cosa que podria usar-se amb males intencions.
Sense anar més lluny, la Xina està reconeixent les cares de tots els seus ciutadans. A Estats Units es va insinuar fa alguns anys que també s’estava fent i la crisi de comunicació que va generar va obligar a les autoritats a negar que això ocorregués. Mentre que a Europa, tot i que s’asseguri des de la UE que aquestes pràctiques no es duen a terme, és difícil confirmar que no hi hagi algun organisme o empresa privada que ho estigui fent pel seu compte, sense el coneixement de la societat.
En cas que el reconeixement facial arribi a democratitzar tant que es torni una realitat a tot el món, serà imperatiu un consens entre totes les empreses de programari, organismes públics i fabricants per securitzar la privacitat de la població.
Encara lluny de la biometria per ADN
Encara que és perfectament possible fer servir l’ADN de cada individu com ‘clau d’accés’ per a un dispositiu, encara és una tecnologia més pròpia d’una novel·la de ciència ficció que una mesura biomètrica real
Això és perquè les màquines ja poden detectar certs patrons en l’ADN d’un ésser humà, però l’ADN és una cosa que està canviant en temps real en un ésser humà. Per tant, les variables que podrien mesurar-se a nivell de ciberseguretat serien bastant fàcils de hackejar, si es compta amb la tecnologia i els coneixements biològics suficients.
Així i tot, d’aquí a pocs anys les impressores 3D poden copiar-pràcticament tot, fins i tot a escales microscòpiques. L’enginyeria genètica també podria ser un problema per a l’autenticació per ADN. La imaginació humana és il·limitada i per cada llei sempre es genera una nova trampa. Per tant, el principal repte som les persones.
El nou ciber delinqüent d’avui es maneja molt bé en el món online i en el offline. Hi ha grups súper organitzats que són capaços de fer de tot comptant amb grandíssims experts de diferents disciplines treballant en equip.
Per exemple, si un grup organitzat compta amb els millors informàtics, els millors biòlegs i el finançament del departament de Defensa d’un país avançat, és més que probable que es pugui hackejar qualsevol dispositiu, ja sigui privat o públic.
Sempre hi haurà algú que tingui més intel·ligència col·lectiva o un algoritme més ràpid que tu. Mentre el món estigui hiperconnectat, la seguretat 100% serà una quimera, tret que llevem tots els cables i posem una protecció física terrible.
Les contrasenyes sempre seran l’últim suport disponible en cas que la resta de mètodes fallin. En ciberseguretat hi ha noves tecnologies que, en comptes de substituir les antigues, serveixen com un complement de seguretat, i tot apunta que la biometria tampoc matarà a les contrasenyes.