Mesures clau per a protegir les empreses enfront del phishing i el ransomware
Els informes i estadístiques més recents a Espanya i a la Unió Europea descriuen un patró estable. La porta d’entrada més habitual continua sent l’enginyeria social, especialment el phishing, i, quan fallen les mesures bàsiques, l’explotació ràpida de vulnerabilitats accelera l’impacte. “En moltes empreses el risc no està en una tècnica ‘nova’, sinó en això de sempre: credencials exposades, correus de suplantació ben construïts i sistemes sense actualitzar. Amb mesures molt concretes, doble factor, pegats i còpies verificades, es redueix moltíssim la probabilitat d’incident i, sobretot, el seu impacte”, explica Alejandro Aliaga, CTO d’Ontinet.com i ESET Espanya. En aquesta línia, Aliaga subratlla la necessitat de prioritzar: “Si una empresa ha de triar per on començar, la seqüència és clara: assegurar el correu i els comptes amb privilegis amb doble factor, revisar quins accessos estan exposats a Internet i comprovar que les còpies es restauren. En 72 hores es pot reduir molt el risc sense grans projectes.”
L’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat publicava a l’octubre la seva Threat Landscape; en aquest, el phishing figura com a vector dominant (entorn del 60% dels casos observats) i l’explotació de vulnerabilitats com a via rellevant d’accés inicial (21,3%), amb campanyes capaces de “armar” fallades en terminis molt curts. A Espanya, mancant la publicació de les dades de 2025, el balanç de INCIBE sobre 2024 recull 97.348 incidents gestionats, dels quals 31.540 van afectar empreses, incloses pimes, micropimes i autònoms, amb malware (42.136 casos) i phishing (21.571 casos) entre les tipologies més freqüents. A això se suma la importància de la dada personal: l’AEPD va rebre en 2025 un total de 2.765 notificacions de bretxes, i va assenyalar que les que van afectar més persones es van relacionar amb ransomware i intrusions amb exfiltración, destacant a més el paper de les credencials compromeses i el valor del segon factor d’autenticació com una de les mesures més eficaces per a evitar accessos no autoritzats.
En paral·lel, el context regulador incrementa l’exigència per a empreses i proveïdors. La Directiva NIS2 reforça obligacions de gestió del risc, governança i notificació per a entitats considerades “essencials” i “importants”, i estén el seu efecte a la cadena de subministrament, elevant el nivell de diligència que s’espera també de partners, subcontractes i prestadors de serveis.
Amb aquest escenari, Ontinet.com recomana a les empreses, especialment a pimes, prioritzar mesures d’impacte provat i cost assumible, que poden activar-se en pocs dies i redueixen significativament la superfície d’atac. “El frau per suplantació no es combat només amb formació si no que es combat amb procés. Un simple ‘doble control’, és a dir, verificar per un segon canal canvis de compte, pagaments urgents o noves ordres, evita pèrdues que no són tècniques, però sí molt reals”, assenyala Aliaga. En primer lloc, tancar la porta al robatori de credencials mitjançant doble factor, començant pel correu, la VPN, els panells cloud, els comptes amb privilegis i les eines d’administració i facturació. Al costat d’això, establir procediments anti-frau i anti-BEC que incloguin verificació per canal alternatiu quan se sol·licitin canvis de compte bancari o pagaments urgents. En segon lloc, impulsar “pegats sense excuses” i reduir exposició inventariant actius (PCs, servidors, firewall i serveis SaaS), accelerant l’actualització de sistemes exposats a Internet i revisant accessos remots com RDP, restringint-los per VPN o IP, aplicant mínims privilegis i registrant accessos.
En tercer lloc, és important garantir còpies de seguretat que de veritat serveixin seguint la regla 3-2-1, amb una còpia immutable o offline i proves periòdiques de restauració. “Tenir còpies no és el mateix que poder recuperar. La fallada més comuna és descobrir-lo quan ja hi ha un incident. Per això insistim en una còpia aïllada o immutable i a provar restauració perquè és el que converteix una còpia en continuïtat de negoci”, conclou Aliaga. I, finalment, reforçar la protecció i la visibilitat en equips mitjançant polítiques homogènies, gestió centralitzada i revisió d’alertes clau, especialment aquelles que puguin indicar presència de infostealers o moviments laterals.
Font: Blog Protegerse