9 de cada 10 dades de la UE s’allotgen a núvols de companyies dels EUA

Una de les conseqüències del desavantatge d’Europa respecte dels Estats Units en la transformació digital té a veure amb la sobirania de les dades.

Els sistemes informàtics d’emmagatzematge i gestió de dades estan majoritàriament fora de les fronteres de la UE. L’objectiu del 2030 és tenir una Europa molt més digitalitzada, tant amb ciutats com amb empreses, i això passa per la ciberseguretat.

Sobre aquests temes s’ha tractat recentment a Madrid a la fira Cyber ​​Secutiry World, que ha reunit grans empreses tecnològiques, administracions públiques i referències del sector IT per abordar les principals temàtiques. Entre elles la de la ciberseguretat, un concepte cada cop més analitzat i que, en plena guerra d’Ucraïna, ha multiplicat la seva preocupació entre companyies i governs.

L’allotjament de dades al núvol, l’adaptació de les diferents administracions i l’aparició de noves solucions són alguns dels temes abordats pels grans protagonistes del sector per preparar-se per a la nova era digital.

“Europa ja està en alerta perquè les dades no depenguin de tercers. És una màxima tant entre les administracions públiques com entre les empreses, que poden veure atacats els seus sistemes per hackers o simples errors informàtics”, assegura l’expert en monitorització Sancho Lerena, CEO de la tecnològica espanyola Pandora FMS.

La Comissió Europea, de fet, ja s’ha posat com a objectiu assolir una independència tecnològica per al 2030. Segons les dades de l’organisme, el 90% de les dades de la Unió Europa estan gestionades per empreses nord-americanes. A més, menys del 4% de les principals plataformes en línia són europees. I, mostra d’aquesta fragilitat tecnològica, és que el mercat europeu representa menys del 10% al sector de la fabricació de microxips. “En un parell d’anys, més del 50% d’empreses hauria d’estar fent servir la cloud”, avança l’expert.

El repte per al 2030 és estendre al màxim la digitalització dins de la Unió Europea. El projecte Brúixola Digital recull nombroses inversions i objectius, però el sector coincideix que s’han de fer molts passos per aconseguir una plena ciberseguretat davant els temps que corren. “Hi ha moltes empreses que continuen comptant amb sistemes heretats, antiquats, que no poden incorporar les darreres novetats en seguretat”, reconeix Lerena.

Europa ja mira el 2030 amb la intenció d’estendre aquesta digitalització. Les empreses estan incorporant sistemes de monitorització i reforçant la ciberseguretat de les companyies. L’objectiu no és cap altre que evitar que els agents europeus estiguin “molt per sota del pes econòmic mundial de la UE” en àmbits de rellevància tecnològica.

Primordial amb les Smart Cities

La ciberseguretat cobrarà cada cop més importància. Especialment tenint en compte que l’objectiu dels països més desenvolupats és implantar les conegudes com a Smart Cities o ciutats intel·ligents on la tecnologia i el control de les dades seran fonamentals per a la gestió eficient de les urbs.

El concepte d’Smart Cities respon a aquelles ciutats on, per mitjà de l’anàlisi de dades i de l’ús de les darreres solucions tecnològiques, els serveis són més eficients per als ciutadans i no generen una repercussió negativa ni en termes econòmics ni a nivell mediambiental. Per exemple, saber a quines zones es generen més residus per millorar el servei d’escombraries en aquesta àrea o la gestió del transport públic mitjançant l’accessibilitat dels ciutadans.

Per això, el bon tractament d’aquestes dades i la seva seguretat serà un pilar a les ciutats del futur. “Sense el control d’aquestes dades, i sense una independència tecnològica, serà molt complicat desenvolupar de manera estable aquestes Smart Cities”, afirma Lerena.

Font: haycanal